La vida a veces concede sorpresas muy agradables. Ésta ha sido más que agradable emocionante.
Hace unos días recibí un e-mail de Begonya Folch, profesora del Institut Quatre Cantons, en el que me contaba que una alumna suya, Rimsha Iqbal, contemplando un cuadro mío Arbor Mundi, expuesto en Can Framis, había escrito un poema.
Ya dije en el post anterior, refiriéndome a Stupor Mundi, la importancia que tiene para mí, que la obra produzca un feed back.
A los pintores y escultores nos sucede que cuando la obra sale del estudio, para no regresar, sufrimos una pérdida definitiva, una cierta sensación de muerte. Por ello cuando se recibe una respuesta, algo que llega a partir del trabajo realizado y desaparecido, aparece un nuevo sentido. Un nuevo y estimulante sentido. Algo así acabo de vivir con el poema de Rimsha.
Beneath the trees
I can't promise the sea,
The sky or the stars
I can only promise my body, I know
Perhaps tomorrow we will not be together
Beneath the trees
Poetry with my lips
And that makes me a devotee of truth
That day hurted me
Wake up! As a line of stars!
You were with me and I still felt your heartbeat
And into your eyes I learmed to have a different view.
Ella misma lo ha traducido al catalán
No et puc prometre el mar,
Ni el cel ni els estels
Només et puc prometre el meu cos, jo sé
Que potser demà ja no estarem junts dessota els arbres
Poesia amb els meus llavis
Això em fa devot de la veritat
Aquell dia em va fer mal
Aixeca't! Com una línia d'estrelles!
M'acompanyaves tu, i encara sentia el teu batec
I dintre dels teus ulls vaig aprendre a viure una altre visió.
Gracias, Rimsha.
Hola, Ramon,
ResponderEliminarT'agraeixo molt l'atenció, el gest i les paraules, tenen un gran valor per nosaltres. Has il·luminat una pàgina de la llibreta de Rimsha, i encara més, la seva mirada.
Susan Robertson, professora de Sociologia de la Universitat de Bristol, va dir en la conferència “Quins canvis s’han de produir en les diferents esferes educatives” que “hem de fer força converses i diàlegs que tenen a veure amb obligacions i responsabilitats, models de connexió social. Estem connectats en aquest planeta, i això és important pel futur de nens i joves, nois i noies”. Es referia al paper de la societat en l'educació de nens i joves. El teu gest, Ramon, fa que la tasca creativa d'una alumna surti de les parets de l'aula i es pugui gaudir al costat d'una obra d'art en condicions d'igualtat. Perquè 'llegir' una obra d'art és, en sí, un acte creatiu, una oportunitat per esbrinar el que es té a dins. Així es referia Kurt Vonnegut al pensament creatiu en una carta a uns alumnes d'un institut que el van contactar per fer-li una entrevista, el 2006:
"Practica qualsevol art, música, cant, ball, actuació, dibuix, pintura, escultura, poesia, ficció, assajos, reportatges, no importa lo bé o malament que ho facis, no per aconseguir els diners i la fama, sinó per experimentar l'esdevenir, per esbrinar el que tens a dins teu, per fer créixer la teva ànima.
Ho dic seriosament. Cal que comenceu ara mateix, feu art, i feu-lo per la resta de la vostra vida."
Kurt Vonnegut, 2006
Letter to Xavier High School, N.Y. City
Amb el meu agraïment,
Begonya Folch
I els enllaços..
ResponderEliminarCarta de Kurt Vonnegut
http://www.huffingtonpost.com/2014/03/14/kurt-vonnegut-xavier-letter_n_4964532.html
Conferència se Susan Robertson
https://www.youtube.com/watch?v=jcFonAhFx1s